Inici / Interconnexió elèctrica entre Baixàs i Santa Llogaia

Interconnexió elèctrica entre Baixàs i Santa Llogaia

1.400 MW

AUGMENT CAPACITAT D’INTERCANVI

64,5 km

LONGITUD INTERCONNEXIÓ

8,5 km

TÚNEL A TRAVÉS DELS PIRINEUS

2 x 1000 MW

POTÈNCIA TRANSPORTADORA

La interconnexió elèctrica subterrània entre Baixàs (França) i Santa Llogaia (Espanya) és una obra pionera al món.

Aquesta obra ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi de 1.400 a 2.800 megawatts (MW), i augmentar la seguretat, estabilitat i qualitat del subministrament elèctric dels dos països i la resta d'Europa.

FRANÇA

Iconografía

Baixas

Estació conversora
Iconografía

26 km

Enllaç subterrani

FRONTERA

Iconografía

8,5 km

Túnel
Iconografía

30 km

Enllaç subterrani

ESPANYA

Iconografía

Santa Llogaia

Estació conversora

Traçe

La nova línia d’interconnexió elèctrica entre Espanya i França té una longitud de 64,5 quilòmetres, 33,5 d’ells a França i 31 a Espanya. Enllaça les poblacions de Baixàs, a la comarca del Rosselló (França), i de Santa Llogaia, a l’Alt Empordà (Espanya).

La part central de la línia travessa els Pirineus pel massís de l’Albera. Per a aquest tram es va construir un túnel de 8,5 quilòmetres, 1 quilòmetre a Espanya i 7,5 quilòmetres a França. La resta de la línia es va soterrar pel sistema de rasa.

Espanya. A la part espanyola, la línia creua l’Empordà pels termes municipals de Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i La Jonquera. En la seva major part, el traçat és paral·lel a l’autopista AP-7 i al tren d’alta velocitat.

França. El traçat proposat a la part francesa va ser el resultat de 15 mesos de consultes amb representants i associacions del territori. La línia passa per les localitats de Baixàs, Bao, Vilanova de la Ribera, El Soler, Toluges, Cànoes, Pontellà, Trullars, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres i Tresserra, i segueix en la major part del seu recorregut el traçat del tren d’alta velocitat fins a l’entrada del túnel, a Montesquiu d’Albera. Després, el túnel passa per sota dels municipis de El Voló, Les Cluses i El Pertús.

Rasa (part francesa)

La població de Baixas, amb una extensió de 19 km² i pertanyent al cantó de Saint-Estève, té 2.217 habitants. Des de fa segles, és coneguda pel seu marbre de color blau (utilitzat en diversos edificis cèlebres, entre ells el santuari de la Immaculada Concepció de Washington) i pel seu vi amb denominació d’origen (de fet, el poble està envoltat de vinyes). El retaule de l’església romànica de Santa Maria és el més gran de França (17x12 m). A més, Baixas alberga l’ermita de Santa Catalina i fortificacions erigides en els segles XIII i XIV.

 

Web Baixas

Aquest poble, situat al cantó de Saint-Estève, té una població de 2.490 habitants i una superfície de 8 km². La seva església parroquial de San Vicente va ser construïda abans del segle X (època en la que va ser mencionada per primera vegada) i posteriorment fortificada el segle XII. Algunes restes d’aquestes fortificacions continuen visibles actualment. Si fa un passeig per Baho, també podrà veure un pòrtic de pedra marcat amb la data de 1663.

 

Web Baho

Aquest poble de 1.052 habitants i amb una petita superfície (4 km²) depèn del cantó de Saint-Estève. Alberga dos monuments: l’oratori de Nostra Senyora i l’església romànica de San Joan Evangelista, finalitzada al segle XVIII. L’interior d’aquesta última constitueix un patrimoni artístic bastant important.

 

Web Villeneuve de la Rivière

La població de Le Soler, pertanyent al cantó de Millas i amb una extensió de 10 km², té 5.825 habitants. Al llarg de la història de Le Soler, s’hi van construir diverses esglésies i castells. Actualment, encara es conserven fragments dels murs del castell construït més recentment (1143), alguns vestigis de l’església de Sant Julià i Santa Basilisa (segle XIII) i l’església de Santo Domingo (1554), construïda amb pedra i maons.

 

Web Le Soler

Touloges, cap de partit, té 5.396 habitants, repartits en una extensió de 8 km². Al segle XI, Toulouges va ser l’escenari de diverses assemblees de Pau i de la Treva de Déu, les prescripcions de les quals es van estendre arreu de França. La seva finalitat consistia en limitar les exaccions comeses en aquella època per senyors feudals rivals de la zona. Addicionalment, el patrimoni cultural d’aquesta població està format per una església romànica dedicada a la Verge de l’Assumpció, amb la part més antiga construïda al segle IX, i per un campanar neoclàssic que s’aixeca davant l’església.

 

Web Toulouges

Aquesta població de 4.349 habitants, situada al cantó de Toulouges i amb una extensió de 9 km², està patint una ràpida expansió demogràfica, degut a la seva proximitat amb Perpinyà (prefectura dels Pirineus Orientals i capital de la Catalunya francesa). Addicionalment, alberga algunes curiositats que la converteixen en un indret especial: un safareig que algunes dones de Canohès encara fan servir, una església dedicada a San Ciro i a la seva mare Santa Julita, i un monument funerari d’estil hel·lènic.

 

Web Canohes

Aquest poble del cantó de Thuir té una extensió de 14 km² i 1.827 habitants. El poblet de Nyls pertany a Ponteilla; en conseqüència, el poble compta amb no menys de tres esglésies. En primer lloc, l’església romànica de Sant Esteve i les esglésies de Sant Andreu i Santa Maria. El passatge de Ponteilla també mostra un quart campanar: el d’una antiga torre construïda per l’Ajuntament. A més, es poden visitar jardins exòtics que contenen plantes de tots els continents prop de Nyls.

 

Web Ponteilla

Trouillas, situada al cantó de Thuir, és un poble mitjà (1.424 habitants i 17 km²). El seu territori, gairebé dedicat a les vinyes, és travessat pel riu Canterrane i limita al sud amb un altre curs d’aigua, el Réart. A més de la seva església parroquial, el seu territori alberga les ruïnes medievals d’una antiga comanda de l’Ordre del Temple, denominada Mas Deu.

 

Web Trouillas

El petit poble (6 km²) de Villemolaque pertany al cantó de Thuir i té una població de 922 habitants. La viticultura ocupa un lloc molt important a la vida econòmica del poble. El patrimoni arquitectònic de Villemolaque està format principalment per un monestir d’estil romànic (pòrtic) i gòtic (claustre), anomenat Monestir del Camp, i per una Verge romànica de fusta policromada que data del segle XIII.

 

Web Villemolaque

Aquest poble del cantó de Céret té una població de 1.007 habitants i una superfície de 10 km². No ha subsistit cap element del poble original (època carolíngia) i els monuments més antics del poble es remunten al segle XII o XIII. L’església parroquial de Banyuls dels Aspres és d’estil gòtic i està dedicada a Sant Andreu. Són significatives les fortificacions que l’envolten.
Tresserre, situat al cantó de Thuir, té una població de 637 habitants i una superfície d’11 km². El seu patrimoni cultural és essencialment religiós: una església romànica dedicada a Sant Saturní, una capella de Sant Amansi i un retaule barroc de fusta policromada del segle XVII.

Túnel

Montesquieu des Albères, un poble del cantó de Argelès-sur-Mer habitat per 824 persones i amb una extensió de 17 km², està situat al peu del massís pirenaic de l’Albera. És conegut pel gran nombre de fonts i deus que s’hi poden trobar, al llarg de diversos camins pintorescs. El poble també posseeix un castell feudal del segle XI i una església romànica dedicada a Sant Saturní.

 

Web Montesquieu des Albères

La població de Le Boulou, amb una extensió de 14 km² i pertanyent al cantó de Céret, té més habitants (4.428) que els pobles circumdants. Rep molts visitants degut a les seves termes, molt apreciades per les qualitats terapèutiques de les seves aigües. Le Boulou és travessat pel riu Tech i alberga diversos elements interessants: una campana de més de 800 kg, que data del segle XV, una torre quadrangular (vestigi d’antigues fortificacions), l’estàtua de Pierre Bayle (el primer noi caigut oficialment per França, a la batalla Le Boulou), sense oblidar la seva església romànica en honor de Santa Maria.

 

Web Le Boulou
 

Com els pobles veïns, Les Cluses porta la marca de la presència romana a la Catalunya de l’antiguitat. El poble, pertanyent al cantó de Céret, té 219 habitants i una extensió de 9 km². La cèlebre Via Domitia, una calçada construïda pels romans per unir Roma amb la Península Ibèrica, travessa Les Cluses. A més, el Château des Maures (Castell dels Moros), tot i el seu nom, també va ser construït pels romans, abans de pertànyer als sarrains, que finalment van perdre la fortalesa davant les tropes de Carlomagne (segle IX). El poble també posseeix una església romànica erigida en honor a Sant Nazari.
 

Web Les Cluses

Amb una superfície molt petita (4 km²), aquest petit poble del cantó de Céret té 620 habitants i la particularitat de trobar-se a cavall de la frontera de França i Espanya, tot i que Le Perthus és completament francès. El poble, recorregut cada dia per 70.000 visitants en temporada alta, constitueix un important punt de comunicació entre França i Espanya. Com La Jonquera a Espanya, Le Perthus alberga un immens centre comercial fronterer. Els seus principals monuments són la fortalesa de Bellegarde, construïda al segle XVII per defensar el port del Pertús, i les ruïnes antigues de Panissars, amb una part dels fonaments de l’arc del triomf que Pompeu va fer construir per commemorar la seva victòria contra els espanyols.

 

Web Le Perthus

Rasa (part espanyola)

Situada a l’extrem nord de la comarca de l’Alt Empordà, aquesta poblacio de poc més de 3.000 habitants es trova just a la frontera amb França. El terme municipal del municipi, de 56,93 km², transcorre en part per la Serralada de l’Albera, paratge natural de gran valor paisatgistic.

La vida de la poblacio esta molt vinculada a las activitats relacionades amb la frontera, especialmente en l’àmbit comercial. El municipi conserva un bon nombre d’ermites romàniques i castells, com el de Requesens, el de Rocabertí o el de Canadal.

 

 Web La Junquera

Amb una població de poc més de 800 habitrants i un terme municipal de 27,72 km², aquest municipi de l’Alt Empordà llinda la veina comarca del Vallespir, a França, a través del pas de la Manrella, on es conserva el monument a Lluis Companys, president del govern català durant la segona republica española.

La poblacio destaca per la seva església de Santa Maria, construida a finals del segle XII i per les restes megalitiques que conserva. Agullana va tenir una important traidico a la industria del suro amb més de 40 fàbriques dedicades a la seva manufactura a principis del segle XX. 
D’aquesta época d’esplendor avui encera es poden veure importants edificacions modernistes. 

 

 Web Agullana

La seva poblacio supera per poc els 400 habitants i en el seu terme municipal de 35 km² destaca el pantà de Boadella, principal reserva d’aigua de la comarca de l’Alt Empordà.  

La seva economia gira avui al voltant del turisme. El municipi conserva menhirs i dolmens megalitics, aixi com una esglesia dedicada a Santa Maria, molt semblant a la de la veina localitat d’Agullana. Un dels seus fills ilustres és l’escriptor Josep Maria Gironella, autor de Els xiprers creuen en Déu.

 

 Web Darnius

Situat a la comarca de l’Alt Empordà, Capmany s’estén al llarg de 26 km². Amb una poblacio de prop de 600 habitants, el municipi és avui un dels principals centres de produccio vinicola de la comarca, amb més de vint cellers particulars que produeixen sota la denominacio d’origen Empordà. 

A més de la seva tradicio vinicola, un dels seus atractius és el museau d’aixetes amb més de cinc mil peces, i com molts altres municipis de la comarca conserva importants restes megalitiques.

 

 Web Capmany

Amb una població de poc més de 200 habitants i un terme municipal de 10 km2, és una de les poblacions més petites de la comarca de l’Alt Empordà. 

El municipi encara conserva les restes del Castell de Biure i destaca el monument a Pierre Bayle, un tamborinaire francès mort a la batalla de Montroig als 11 anys. A l’edifici de l’actual Ajuntament es conserva un antic molí d’oli.

 

 Web Biure

Situada al bell mig de la plana de l’Empordà i entre els rius Muga i Llobregat, aquesta població de 915 habitants i 60 km2 de terme municipal destaca per la fertilitat de les seves terres, dedicades bàsicament a l’agricultura. 

A Cabanes encara es conserva la torre medieval, últim vestigi del seu antic Castell, una construcció cilíndrica d’estil romànic i de deu metres d’alçada. 

 

Web Cabanes

Petita població de l’Alt Empordà, de 500 habitants, situada a meitat de camí entre Girona i Perpinyà. El seu terme municipal té una extensió de 9 km2.  

La població ofereix una àmplia oferta gastronòmica i conserva importants restes arquitectòniques, com és el cas de l’antic pont que creua el riu Muga o de les fortificacions medievals de Montmarí i de Molins. 

 

Web Pont de Molins

Amb 1.172 habitants i una extensió de 21 km² de terme municipal, Llers es troba a tan sols 5 kilòmetres de Figueres, la capital de la comarca.

El municipi conserva un important patrimoni històric, com el castell de Llers, l´església de Sant Quirze d´Olmells o el paratge natural del Rissec. 

 

Web Llers

Amb gairebé 45.000 habitants i 19 km² de terme municipal, Figueres és la capital administrativa i comercial de la comarca de l´Alt Empordá.

La ciutat destaca per ser la seu d´un dels museus més visitats del país, el Museu Dalí, però també compta amb el Museu de la Joguina, un altre gran referent de la comarca. Al seu gran atractiu comercial s´ha d´afegir una àmplia oferta gastronòmica i una gran activitat cultural. 

 

Web Figueras

La seva proximitat amb la ciutat de Figueres ha fet que aquesta sigui una de les poblacions que més creixement ha experimentat a la comarca de l´Alt Empordà, amb una població de 5.429 habitants i un terme nunicipal de 8 km2

Vilafant encara conserva les restes de l´antic nucli de Palol Salbadòria, un conjunt arqueològic de gran valor. Al seu terme municipal es troba l´estació del tren d´alta velocitat. 

 

Web Vilafant

Amb tan sols 2 km2 de terme municipal i 325 habitants, el municipi tenia una gran tradició artesanal, especialment pel que fa a la manipulació de la canya, per abundar-ne al rierol d´Àlguema. 

Santa Llogaia és el punt d´inici de la interconnexió elèctrica amb França i el lloc on s´ubicarà l´estació convertidora del costat espanyol. Al seu nucli destaca l´església del segle XVIII. 

 

Web Sta. Llogaia

Túnel i tuneladores

La línia elèctrica d’interconnexió França-Espanya travessa el massís pirinenc de les Alberes mitjançant un túnel de 8,5 km que transcorre paral·lel al construït fa diversos anys per albergar la línia ferroviària d’alta velocitat. Les obres van ser realitzades pel consorci HVDC (Eiffage, Dragados, Arcadis, Sener i Setec). L’excavació es va fer mitjançant dues tuneladores, des de cadascun dels extrems del túnel. L’entrada nord està situada a Montesquieu-des-Albères (Pirineus Orientals) i l’entrada sud a La Jonquera (província de Girona, Espanya). El març del 2012, la tuneladora Albera va partir de La Jonquera i va començar a "mossegar" el massís pirinenc per trobar-se amb la seva "germana bessona" francesa, Canigó, que va partir pocs mesos després des de Montesquieu-des-Albères. La trobada d’aquestes dues màquines, de més de 250 metres i 780 tones, es va celebrar el 22 d’abril del 2013, tot just un any després. L’excavació del túnel de 8,5 quilòmetres de longitud havia finalitzat.

Dissenyades per a aquest projecte per l’empresa alemanya Herrenknecht, cada tuneladora consta d’un capçal de tall rotatori (amb un diàmetre de 4,3 m), un doble escut que els permet avançar a través de la muntanya i un complet equip de ressaga que garanteix el bon funcionament de les màquines. A una velocitat mitjana de "creuer" de 23 metres al dia, tant Canigó com Albera es van haver d’obrir pas entre granodiorites, esquistos, granitoides, gneis i roques miocèniques. Al costat francès de la frontera, les roques eren més engrunadisses que les del costat espanyol de la frontera (més granític), de manera que la perforació per aquesta zona va ser més delicada i l’avanç de la tuneladora més lent. L’excavació del túnel va suposar un volum de desmunts proper als 120.000 m3. Coherent amb el respecte al medi ambient, Inelfe va optar per la seva reutilització i es van destinar a l’ampliació de l’autopista A-9 a França.

Enllaç subterrani

L

La interconnexió entre Baixàs i Santa Llogaia està formada per dos enllaços de 1.000 MW i ± 320.000 volts i transcorre al llarg de dues rases paral·leles de 64,5 quilòmetres de longitud (26 quilòmetres a França, 30 quilòmetres a Espanya i 8,5 quilòmetres al túnel que travessa els Pirineus). L’amplada total de les dues rases més l’espai de separació entre elles és d’uns tres metres d’amplada i la profunditat és de 1,5 metres. L’excavació de les rases va començar el juliol del 2012 al costat francès i el setembre del mateix any a la zona espanyola. Per evitar els obstacles geogràfics més importants va ser necessari realitzar 37 perforacions, algunes d’especial dificultat, com la del riu Tec, on la línia passa a catorze metres de profunditat. A més a més, per garantir la màxima seguretat i limitar l’impacte de l’obra es va dissenyar una estratègia singular. Un cop excavades, les rases s’emplenaven el dia següent després d’haver col·locat els tubs dels cables i el formigó. A un ritme mitjà d’uns 200 metres d’excavació al dia, la construcció de les rases va finalitzar a França a l’octubre del 2013 i a principis del 2014 a Espanya.

La línia està formada per quatre cables paral·lels. L’elecció dels cables també va ser una altra de les peculiaritats del projecte. L’aïllant que els cobreix no és de paper impregnat d’oli, com sol ser el cas per exemple en els cables submarins, sinó que es tracta d’un aïllant sec de polietilè reticulat (més conegut com XLPE, segons l’acrònim anglès), un material que s’ajusta millor a les característiques tècniques de la línia elèctrica.

L’estesa dels cables es va iniciar a l’abril del 2013 a la zona francesa i uns mesos més tard a l’espanyola. Va finalitzar a mitjans del 2014. Es van necessitar 260 quilòmetres de cable, transportats en impressionants bobines d’entre 42 i 83 tones, per carretera, mitjançant remolcs de 9 eixos i 72 rodes. Per unir els diferents trams al llarg del traçat es van practicar 144 empalmaments, en un procés laboriós i delicat. Per tal de connectar entre si dos trams adjacents calia instal·lar una junta, una espècie de maniguet prefabricat que s’havia de col·locar en un entorn totalment controlat i que requeria una mà d’obra altament especialitzada.

L’obra va ser un exemple de cooperació, amb diversos equips treballant simultàniament en diferents sectors per respectar les restriccions agrícoles i mediambientals, així com els períodes de treball acordats amb els propietaris i agricultors.

Estacions conversores

A causa de les seves característiques tècniques (línia subterrània i longitud de 64,5 km) i per tal de reduir les pèrdues elèctriques durant el transport subterrani, la interconnexió França-Espanya funciona amb corrent continu en comptes del corrent altern utilitzat en la resta de les xarxes. Això suposa la necessitat de disposar d’un dispositiu de conversió de corrent elèctric a cada extrem de la línia. Va caldre construir una estació conversora tant a Baixàs com a Santa Llogaia.

Les estacions conversores estan formades per diversos edificis imponents la superfície dels quals abasta un total de quatre hectàrees per a cada estació: dos edificis principals que alberguen els mòduls de potència, els quals constitueixen els dispositius principals de conversió del corrent altern en corrent continu, després de la transformació del corrent altern a un nivell de tensió apropiat gràcies a voluminosos transformadors, i dos edificis més petits destinats a allotjar tot el material de control.

En la construcció de les estacions conversores es va buscar, en la mesura del possible, una integració amb el paisatge i un equilibri entre la funcionalitat i l’entorn. El sostre de l’estació de Baixàs el va dissenyar un arquitecte. La seva alçada és de 17 metres i la de Santa Llogaia arriba als 25 metres. Cada estació consta de dos edificis principals de 17 metres d’alçada, que alberguen els mòduls de potència (els encarregats de la conversió del corrent altern en corrent continu), set transformadors de més de 250 tones de pes (per al seu transport des d’Alemanya va ser necessària una logística especial), un sistema de refredament de l’aire i dos altres edificis més petits en els quals s’ubica el material de control. Les obres van començar el gener del 2012 a la zona espanyola i una mica més tard a la zona francesa. Van finalitzar a mitjans del 2014.

La tecnologia utilitzada per convertir el corrent continu en corrent altern (i viceversa) s’anomena VSC (Voltage Source Converter). És una tecnologia molt recent i innovadora, que facilita la inversió del sentit del corrent i el restabliment del subministrament després d’un tall del corrent elèctric. La tecnologia VSC ja ha demostrat la seva eficàcia, però fins ara no s’havia utilitzat mai per a un enllaç elèctric d’una potència com la de la interconnexió entre Baixas-Santa Llogaia, una novetat tecnològica mundial.

Compromisos del projecte

Mesures ambientals

Tant en la fase de disseny del projecte com a peu d’obra, un dels objectius d’Inelfe va ser minimitzar l’impacte de la interconnexió sobre l’entorn. La primera mesura, encara que fos més costosa, va suposar el soterrament de la línia i l’excavació d’un túnel que travessés els Pirineus per preservar les pistes forestals del massís de les Alberes.

A França, entre finals del 2008 i principis del 2010, el projecte es va sotmetre a debat públic i a un procés de concertació. RTE es va reunir amb els alcaldes, propietaris i associacions de la zona per informar-los sobre la interconnexió, consultar-los i consensuar amb ells el seu traçat. El procés es va realitzar en dues fases. A la primera es van abordar els aspectes relacionats amb el corrent continu, els camps magnètics, la línia subterrània i el medi ambient. En una fase posterior es van organitzar quatre tallers per analitzar totes les característiques del territori, cosa que va permetre determinar el traçat definitiu de la línia. Amb l’acord d’Administracions i ciutadans, RTE va assumir 181 compromisos i mesures preventives i correctores que reduïen l’impacte ambiental del traçat: respecte a les zones protegides per la Xarxa Natura 2000, compliment de la directiva marc de l’aigua o actuacions per preservar l’hàbitat d’espècies protegides.

A Espanya, el projecte va obtenir a finals del 2010 la Declaració d’Impacte Ambiental, un informe preceptiu del Ministeri de Medi Ambient espanyol que garanteix que es compleixen tots els requisits mediambientals. A més a més, el projecte es va consensuar amb els alcaldes dels municipis afectats i va comptar amb el consentiment del 97% dels propietaris.

Per tal de definir el traçat de la interconnexió, es va intentar aprofitar al màxim les infraestructures ja creades, com ara el tren d’alta velocitat o les autopistes. Hi ha un altre element molt important: en el disseny es va tenir compte de no afectar masses forestals autòctones ni els llocs d’interès comunitari (rierols, zones de servitud), així com de respectar les parades biològiques de la llúdriga, el xoriguer petit o la tortuga mediterrània.

Es va efectuar un seguiment hidrogeològic, tant deles aigües subterrànies com de les superficials, per garantir la vigilància específica dels recursos hídrics del massís de les Alberes i es van utilitzar tècniques de perforació modernes per travessar els principals rius sense afectar el cabal ni la qualitat de l’aigua. La perforació sota el riu Tec va ser especialment complexa. Inelfe, d’acord amb el seu compromís de respecte dels hàbitats, de la fauna i de la flora, va recrear l’espai vital de determinats animals, com el de la tortuga de rierol, ja que el traçat de la interconnexió passava pel lloc on solia viure. Fins i tot es va crear un llac artificial per a la tortuga mediterrània i els exemplars es van anellar per seguir la seva evolució en el nou hàbitat.

En una obra d’aquesta envergadura la generació de residus i excedents d’excavació era inevitable. En tot moment, per a Inelfe era indispensable aconseguir la reutilització d’aquests residus i excedents i la restauració del paisatge i dels camins existents. I així va ser. Per exemple, els excedents vegetals generats després de la construcció de l’estació conversora de Santa Llogaia es van utilitzar per restaurar la boca del túnel. Per altra banda, la majoria dels materials sobrants (120.000 m3) de la perforació del túnel s’han destinat a l’ampliació de l’autopista A-9, a França.

 

Aposta per l’ocupació local i social

INELFE va fomentar la contractació d’empreses locals per als treballs auxiliars de les obres, gairebé sempre en col·laboració amb els ajuntaments de la zona, tant del Rosselló com de Girona. Al sud de França es van crear almenys 80 llocs de treball gràcies als 20 milions d’euros destinats a les petites empreses lligades al projecte. Es calcula un nivell similar de creació d’ocupació a Espanya. En la contractació directa, es van tenir en compte els col·lectius amb problemes d’inserció laboral. Al costat espanyol, per exemple, totes les instal·lacions auxiliars dins del túnel es van adjudicar a empreses que treballen dins de l’associació de disminuïts psíquics, i d’aquesta manera es va aconseguir un retorn al territori de la inversió realitzada.

2008
27 de Juny

Els governs espanyol i francès signen a Saragossa l'acord per a la interconnexió elèctrica entre els dos països.

2008
1 de Octubre

L'empresa espanyola Red Eléctrica de España (REE) i la francesa
Réseau de Transport d’Électricité (RTE) constitueixen a parts iguals la societat mixta Inelfe per dur a terme la interconnexió elèctrica.

2009-2010

Fase de concertació i definició detallada del projecte.

2010
13 de Desembre

REE obté la declaració d'impacte ambiental del projecte.

2010
16 de Desembre

INELFE adjudica a Siemens i a Prysmian la construcció de la
interconnexió elèctrica.

2011
1 de Febrer

INELFE adjudica al consorci liderat per Eiffage TP i Dragados la construcció del túnel per a la interconnexió elèctrica.

2011
Maig

RTE obté la declaració d'utilitat pública del projecte.

2011
6 de Octubre

El Banc Europeu d'Inversions signa un préstec de 350 milions
d'euros amb INELFE, RTE i REE per finançar la construcció de la interconnexió.

2011-2014
Des de maig de 2011 fins a finals de 2014

Realització dels treballs: estacions convertidores, túnel i enllaços subterranis.

2015
Febrer

Inauguració per la finalització dels treballs.

2015

Proves i integració de la línia a la xarxa de transport.

2015
Finals de 2015

La línia Baixàs-Santa Llogaia comença a funcionar de manera comercial.

La Traversée électrique des Pyrénées

El professor Renan Viguié narra en un llibre la història de les interconnexions entre França i Espanya

"La travessa elèctrica dels Pirineus" és el títol de la investigació realitzada per Renan Viguié al voltant de les interconnexions elèctriques entre França i Espanya, des de l’època d’entreguerres fins als nostres dies. És la primera vegada que el pas del corrent a través d’una frontera és objecte d’un estudi històric, alhora minuciós i sintètic.

Llegir més

La història de la interconnexió en un documental

“Interconnectats” és un documental d’RTE i REE

Llegir més
Inauguration

El president del Govern espanyol i el primer ministre francès inauguren la interconnexió elèctrica entre Espanya i França

• La nova infraestructura elèctrica, de 64,5 km de longitud, ha suposat una inversió de 700 milions d’euros i duplicarà la capacitat d’interconnexió entre els dos països.

• Iniciat el 2008, el projecte ha estat per a Red Eléctrica de España (REE) i per a Réseau de Transport d’Électricité (RTE) un repte tecnològic en el camí cap al mercat únic europeu de l’energia

Llegir més

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables per on circularà l’electricitat entre França i Espanya ja "serpentegen" al túnel de la interconnexió que uneix els dos països. La instal•lació va acabar a finals d’octubre i ha suposat un procés molt minuciós i d’una gran precisió. Per desenrotllar i col•locar els cables en els suports de l’interior del túnel s’ha utilitzat la tècnica de l’"snaking", un moviment sinusoïdal, semblant al d’una serp, que proporciona al cable una curvatura suficient per absorbir sense dificultat la dilatació que produeix el pas del corrent.
Llegir més

Un pas més en la interconexió entre França i Espanya, la línia Bescanó-Santa Llogaia de 400 kV ja està operativa

Des del passat 7 d’octubre, l’electricitat ja circula per la línia de 400 kV Bescanó-Santa Llogaia, el que suposa un pas més en la nova interconnexió elèctrica entre França i Espanya, ja que a Santa Llogaia hi ha l’estació conversora de la interconnexió que promou la societat mixta Inelfe, integrada a parts iguals per Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Transport d’Electricité (RTE), que permetrà duplicar la capacitat d’intercanvi d’energia entre els dos països.

Llegir més
Work on the Interconnection Project is Completed

Finalitzen les obres de la interconnexió

Després de dos anys de treball, aquest estiu ha finalitzat l’excavació de les rases de la nova interconnexió elèctrica entre França (Baixàs) i Santa Llogaia (Espanya), així com la construcció de les estacions conversores.




Llegir més

Comença l’estesa dels cables al túnel de la interconnexió

L’estesa dels cables de la nova interconnexió elèctrica entre França i Espanya ha arribat al túnel que travessa els Pirineus pel massís de l’Albera. Cap a les 9 del matí del 31 de juliol, 28 treballadors especialitzats van guiar l’enfilat del cable dintre dels tubs inserits a les rases del túnel, que té una longitud de 8,5 quilòmetres. Caldran 34 quilòmetres de cable. El desplegament es va fer a una velocitat de 12 metres per minut. Al final de la jornada s’havien alliberat 150 metres de cable. L’estesa del cablejat representa el penúltim pas cap al final d’una obra titànica que duplicarà la capacitat d’interconnexió elèctrica entre França i Espanya.

Llegir més
Festival Peralada

La 28 edició del Festival de Peralada compta un any més amb el suport d’Inelfe

Avui comença la 28 edició del Festival Castell de Peralada, el certamen estiuenc més important del sud d’Europa pel que fa a òpera, dansa i música clàssica. Fins el 16 d’agost passaran pel festival destacats artistes internacionals com ara Piotr Beczala, Sonya Yoncheva, Gérard Depardieu, Anouk Aimée, Tamara Rojo i l’English National Ballet, Jonas Kaufmann, Sara Baras, Josep Maria Flotats, Xavier Sabata i Ángeles Blancas, entre d’altres.

Llegir més
RESPONSABLES

Els responsables d’RTE ressalten la concertació que s’ha assolit durant tot el projecte

DOMINIQUE MAILLARD I DIDIER MATHUS VISITEN LES OBRES DE LA INTERCONNEXIÓ


Llegir més

Finalitza la perforació del túnel de la interconnexió elèctrica Espanya-França

Avui han finalitzat els treballs de perforació del túnel de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, amb l’arribada de la tuneladora Albera al punt de trobada amb la seva homòloga francesa Canigó. El túnel, de 3,5 m de diàmetre, transcorre paral•lel al de la línia del tren d’alta velocitat i enllaça els municipis de la Jonquera a Espanya i de Montesquieu-des-albères a França, en un traçat de 8,5 km que permet a la línia de 320 kV en corrent continu unir elèctricament Espanya amb França a través dels Pirineus amb el mínim impacte mediambiental.

Llegir més

CONTACTE PREMSA

Gabinetedeprensa@ree.es
Stephen.marie@rte.france.com

ZONA DE PREMSA

  • Notes de premsa
  • Imatges alta resolució
  • Manual de marca
  • Iconografia

Anar a zona de premsa

VÍDEOS

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Autor: Philippe Grollier

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Autor: Philippe Grollier

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Embedded thumbnail for La història de la interconnexió en un documental

La història de la interconnexió en un documental

Embedded thumbnail for Interconnexió elèctrica Espanya-França

Interconnexió elèctrica Espanya-França

Autor: Aitor nelfes

Embedded thumbnail for Trailer visita virtual

Trailer visita virtual

Embedded thumbnail for Trailer La història de la interconnexió

Trailer La història de la interconnexió

Envíanos tus dudas

Dirige aquí tu pregunta, elige bien el tipo de pregunta para atenderte mejor y más rápido


Requeriments de càrrega
UE

The sole responsibility of this publication lies with the author. The European Union is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

© Inelfe (INterconexión ELéctrica Francia - España), INELFE SAS. Tour Initiale, 1 terrasse Bellini TSA 41 000. 92 919 Puteaux la Défense Cedex